Com a pintora, la meva obra no pretén ser una còpia de la realitat, sinó reflectir l'impacte que aquesta em produeix.
La meva formació com a psicòloga fa que, per a mi, la pintura sigui una projecció de sentiments i sensacions del meu món intern.
Com tots els pintors actuals, he rebut el mestratge de totes les escoles pictòriques anteriors però amb qui em sento més identificada o influïda, diria que és amb la pintura Romàntica, el Zen i amb L'Expressionisme Abstracte, que ens mostren a través del paisatge la soledat i el buit de l'ésser humà.
Tant de bo, algun dels meus quadres generés en l'espectador un moment d'insight que li permetés copsar aquestes sensacions.
3 comentaris:
Como me gusta tu manera de dibujar y pintar!. Expresas mucho con pocos trazos.
Un abrazo.
Eso intento Tina, pero cuesta, cuesta.
Un abrazo.
Bona Cuina, com diria el mal.lograt Pastalle en el seu programa omonin.
Expresio pura i molt ben sintetitzada.
Publica un comentari a l'entrada