Com a pintora, la meva obra no pretén ser una còpia de la realitat, sinó reflectir l'impacte que aquesta em produeix.
La meva formació com a psicòloga fa que, per a mi, la pintura sigui una projecció de sentiments i sensacions del meu món intern.
Com tots els pintors actuals, he rebut el mestratge de totes les escoles pictòriques anteriors però amb qui em sento més identificada o influïda, diria que és amb la pintura Romàntica, el Zen i amb L'Expressionisme Abstracte, que ens mostren a través del paisatge la soledat i el buit de l'ésser humà.
Tant de bo, algun dels meus quadres generés en l'espectador un moment d'insight que li permetés copsar aquestes sensacions.
El Pi i l'Olivera de Can Valero són dos dels arbres de la zona que actualment ocupa el Nou Jardí Botànic de Barcelona i que als anys quaranta ocupaven les barraques de Can Valero. Tot un encert que els conservesin.
2 comentaris:
Anònim
ha dit...
m'agrada molt la combinació de colors, molt acertades, el pi es el que més m'agrada, l'olivera té el tronc preciós, petons
2 comentaris:
m'agrada molt la combinació de colors, molt acertades, el pi es el que més m'agrada, l'olivera té el tronc preciós, petons
Gràcies Vane.
Tot era molt verd i era dificil escollir......
Publica un comentari a l'entrada