Com a pintora, la meva obra no pretén ser una còpia de la realitat, sinó reflectir l'impacte que aquesta em produeix.
La meva formació com a psicòloga fa que, per a mi, la pintura sigui una projecció de sentiments i sensacions del meu món intern.
Com tots els pintors actuals, he rebut el mestratge de totes les escoles pictòriques anteriors però amb qui em sento més identificada o influïda, diria que és amb la pintura Romàntica, el Zen i amb L'Expressionisme Abstracte, que ens mostren a través del paisatge la soledat i el buit de l'ésser humà.
Tant de bo, algun dels meus quadres generés en l'espectador un moment d'insight que li permetés copsar aquestes sensacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada