Com a pintora, la meva obra no pretén ser una còpia de la realitat, sinó reflectir l'impacte que aquesta em produeix.
La meva formació com a psicòloga fa que, per a mi, la pintura sigui una projecció de sentiments i sensacions del meu món intern.
Com tots els pintors actuals, he rebut el mestratge de totes les escoles pictòriques anteriors però amb qui em sento més identificada o influïda, diria que és amb la pintura Romàntica, el Zen i amb L'Expressionisme Abstracte, que ens mostren a través del paisatge la soledat i el buit de l'ésser humà.
Tant de bo, algun dels meus quadres generés en l'espectador un moment d'insight que li permetés copsar aquestes sensacions.
5 comentaris:
Molt bona idea i ben realitzada.
Cuando vi el desfile por television no pude menos que envidiaros. Que maravilla de colores y que bien poder estar ahi y pintarlo!
Hola M. antonia y Tina. Si, se pasó muy bien, era puro color y movimiento.
Abrazos.
¡Ah amiga! ¡Aquí hay más que en los Ladrones! Pues sigo diciendo lo mismo: ¡Maravillosos! Un abrazo.
Es que me parecía mucho bicharraco junto. Gracias por pasarte por aquí.
Publica un comentari a l'entrada