Com a pintora, la meva obra no pretén ser una còpia de la realitat, sinó reflectir l'impacte que aquesta em produeix.
La meva formació com a psicòloga fa que, per a mi, la pintura sigui una projecció de sentiments i sensacions del meu món intern.
Com tots els pintors actuals, he rebut el mestratge de totes les escoles pictòriques anteriors però amb qui em sento més identificada o influïda, diria que és amb la pintura Romàntica, el Zen i amb L'Expressionisme Abstracte, que ens mostren a través del paisatge la soledat i el buit de l'ésser humà.
Tant de bo, algun dels meus quadres generés en l'espectador un moment d'insight que li permetés copsar aquestes sensacions.
2 comentaris:
Me gusta la espontaneidad de tus dibujos, pienso en lo dificil que debe ser dibujar con tanta gente...
Un abrazo
Hola Tina, para mi es muy dificil pues no paraban quietos, aunque hay compañeros que hicieron maravillas.
Un abrazo
Publica un comentari a l'entrada