Com a pintora, la meva obra no pretén ser una còpia de la realitat, sinó reflectir l'impacte que aquesta em produeix.
La meva formació com a psicòloga fa que, per a mi, la pintura sigui una projecció de sentiments i sensacions del meu món intern.
Com tots els pintors actuals, he rebut el mestratge de totes les escoles pictòriques anteriors però amb qui em sento més identificada o influïda, diria que és amb la pintura Romàntica, el Zen i amb L'Expressionisme Abstracte, que ens mostren a través del paisatge la soledat i el buit de l'ésser humà.
Tant de bo, algun dels meus quadres generés en l'espectador un moment d'insight que li permetés copsar aquestes sensacions.
Hola! Teresa, fa dies que no ens veiem. Mirant aqui al teu blog, els dibuixos dels que va fer de model la teva filla; tenen un moviment, un ritme, i una gracia impresionants. A part del traç inpactant. MOLT BONS.
Fernando, a veure si puc venir el proper dimecres que ja us trobo a faltar. Estic probant això del dibuix amb tauleta i de debó que es una passada el que es difruta. Una abraçada.
2 comentaris:
Hola! Teresa, fa dies que no ens veiem.
Mirant aqui al teu blog, els dibuixos dels que va
fer de model la teva filla; tenen un moviment, un ritme,
i una gracia impresionants.
A part del traç inpactant. MOLT BONS.
Fernando, a veure si puc venir el proper dimecres que ja us trobo a faltar.
Estic probant això del dibuix amb tauleta i de debó que es una passada el que es difruta.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada