Mai m'hagués imaginat pintant en un cementiri i menys en un de gran com aquest del Poble Nou de Barcelona però va ser una sortida amb la colla i vaig aprofitar l'oportunitat.
L'experiència va ser molt millor de l'esperat. S'hi estava bé, trànquil i es gaudia del silenci, trencat però pel crits de les gavines que hi tenien nius amb cries en alguns panteons.
No erem els únics, a més a més de les persones que anaven a visitar els seus, em va sobtar un home amb la bicicleta al costat travessant-lo i també un altre que estava fent fotografies. Els jardiners, encantadors, estaven molt contents de veurens pintant al seu lloc de treball i així ens ho deien.
La crisi també hi deu d'haver arrivat ja que hi han bastants panteons en estat semi-ruinós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada