Mapa

Dades personals

La meva foto
Com a pintora, la meva obra no pretén ser una còpia de la realitat, sinó reflectir l'impacte que aquesta em produeix. La meva formació com a psicòloga fa que, per a mi, la pintura sigui una projecció de sentiments i sensacions del meu món intern. Com tots els pintors actuals, he rebut el mestratge de totes les escoles pictòriques anteriors però amb qui em sento més identificada o influïda, diria que és amb la pintura Romàntica, el Zen i amb L'Expressionisme Abstracte, que ens mostren a través del paisatge la soledat i el buit de l'ésser humà. Tant de bo, algun dels meus quadres generés en l'espectador un moment d'insight que li permetés copsar aquestes sensacions.

Arxiu del blog

divendres, 10 de maig de 2013

Cementiri de l'Est




Mai m'hagués imaginat pintant en un cementiri i menys en un de gran com aquest del Poble Nou de Barcelona però va ser una sortida amb la colla i vaig aprofitar l'oportunitat.
L'experiència va ser molt millor de l'esperat. S'hi estava bé, trànquil i es gaudia del silenci, trencat però pel crits de les gavines que hi tenien nius amb cries en alguns panteons.
No erem els únics, a més a més de les persones que anaven a visitar els seus, em va sobtar un home amb la bicicleta al costat travessant-lo i també un altre que estava fent fotografies. Els jardiners, encantadors, estaven molt contents de veurens pintant al seu lloc de treball i així ens ho deien.
La crisi també hi deu d'haver arrivat ja que hi han bastants panteons en estat semi-ruinós.