Mapa

Dades personals

La meva foto
Com a pintora, la meva obra no pretén ser una còpia de la realitat, sinó reflectir l'impacte que aquesta em produeix. La meva formació com a psicòloga fa que, per a mi, la pintura sigui una projecció de sentiments i sensacions del meu món intern. Com tots els pintors actuals, he rebut el mestratge de totes les escoles pictòriques anteriors però amb qui em sento més identificada o influïda, diria que és amb la pintura Romàntica, el Zen i amb L'Expressionisme Abstracte, que ens mostren a través del paisatge la soledat i el buit de l'ésser humà. Tant de bo, algun dels meus quadres generés en l'espectador un moment d'insight que li permetés copsar aquestes sensacions.

Arxiu del blog

dimecres, 28 d’abril de 2010

Can Batlló


La xemeneia de Can Batlló, és una de los poques restes que queden de la fàbrica tèxtil que en el segle XIX tenien els germans Batlló al bellmig de l'eixample. Al 1906, la fàbrica es va vendre i es convertí en La Universitat Industrial que va comença a funcionar el 1910.
Els motius de la venda no van ser econòmics ja que els Batlló tenien dues fàbriques tèxtils més a Barcelona i rutllaben força be, sino que van ser de caire social, ja que estaven atemordits per la cada vegada més radicalitzada conflictivitat sindical i per un atemptat que havien patit.
----------------------------------------------------------------------------------
La chimenea de Can Batlló, es uno de los pocos restos que quedan de la fábrica textil que en el siglo XIX poseian los hermanos Batlló en medio del enchanche barcelonés. En 1906 la fábrica se vendió y se convirtió en la Universidad Industrial, empezando a funcionar en 1910.
El motivo de dicha venta no fue económico, ya que los Batlló tenian dos fábricas textiles más en Barcelona que funcionaban muy bien; fué de caracter social, al estar atemorizados por la cada vez más radicalizada conflictividad sindical , sufrieron un atentado que les decidió a abandonar.